Les tres torres de la Central Tèrmica del Besòs, amb 200 m d’alçada, constitueixen una icona visual ineludible del llevant de la Barcelona metropolitana. Els edificis que permaneixen han estat funcionant gairebé 35 anys, en una àmplia parcel·la en la que per més d’un segle s’ha produit energia elèctrica. L’entorn d’aquesta imponent arquitectura industrial, fora d’ús, és heterogeni i, encara que força degradat avui dia, presenta un potencial de transformació urbana indubtable per raó de la seva posició privilegiada en el front de mar i una bona relació amb l’estructura viària i els sistemes de mobilitat metropolitans. 

 

La façana de Sant Adrià amb la platja s’ha resolt amb instal·lacions esportives i l’extensió del Parc Litoral. Al nord, davant per davant de la “Tèrmica” veiem un teixit industrial de parcel·lació variada farcit de naus velles i magatzems de tota mena amb traces de directrius diverses que deriven d’un parcel·lari de principis del segle passat. Tot plegat, un repertori espacial inclassificable que malgrat la seva obsolescència permet un gran potencial de canvi per complir un paper rellevant en la Metròpoli futura. Un àmbit d’oportunitat que possibilita la generació d’una nova centralitat i el restabliment de la continuïtat de l’espai lliure territorial.

​