El polígon Monsolís està a la part més alta del marge dret del Besòs, entre Sant Adrià i Barcelona. Aquest polígon té una superfície total de més de 360.000 m2 i es caracteritza per tenir un ús bàsicament industrial. Abasta pràcticament el 70% de la superfície del barri de Monsolís i dóna cabuda a empreses de diferents sectors: indústria, logística, magatzems, panificadores, etc; tot i tenir una baixa intensitat productiva.

 

La intervenció urbanística en el barri de Monsolís ordena 33 hectàrees de sòl dividides en dos àmbits a banda i banda del carrer Santander, 18 has a la part Nord i 15 has a la part Sud. En aquest context es preveu un 55% de superfície de sòl privat, on es disposa de 180.000m2 d’habitatge per una edificabilitat neta de 1m2 st/m2 sòl i 180.000m2 de terciari per una edificabilitat industrial de 1m2 st/m2 sòl. Complementàriament, es preveu una reserva per equipaments del 20% sobre el sòl residencial.

​

Aquest polígon industrial gaudeix d’una posició estratègica en la regió metropolitana amb una excel·lent connectivitat amb Barcelona mitjançant la Ronda, el carrer Santander i el futur eix de Sant Ramon de Penyafort. La banda Nord del carrer Santander és un agregat de buits privats i públics de molt baixa qualitat paisatgística. El projecte presentat ha de convertir aquest lloc en un teixit urbà que per fi resolgui la continuïtat entre els nous teixits urbans a banda i banda del carrer Santander, amb el barri consolidat del Bon Pastor. El projecte, per conseqüent, planteja una nova centralitat que pren com a eix estructural el carrer Santander, un potent enllaç dels nuclis de Sant Adrià/Santa Coloma i el gruix residencial de la Verneda.

 

Partint del gran potencial de reciclatge funcional i morfològic de la zona, el projecte tracta de recuperar la barreja d’usos integrant activitats productives netes amb un nou teixit residencial que integri de manera equilibrada espais lliures i equipaments. Les característiques del nou barri són:

- Continu respecte al conjunt de la ciutat, mitjançant una connexió directa a través del carrer Santander i una reformulació molt més urbana del carrer Balmes  els seus anàlegs.

- Heterogeni funcionament: l’ús residencial es combina amb el comercial, terciari, ...

- Complex, funcional i formal: el projecte harmonitza l’escala del teixit residencial amb la de les antigues naus industrials i entremescla una major escala destinada a habitatge plurifamiliar i als equipaments de nova creació.

- Teixit relativament dens: equilibri entre la densitat d¡ocupació i l’oferta de dotacions públiques, juntament a una alta qualitat de l’espai públic generat

 

La nova morfologia proposada presenta una gran varietat de maneres d’habitar servint-se d’una diversitat màxima d’arquitectures, sempre mantenint una estreta relació d’equilibri entra la repetició dels habitatges individuals i les tipologies a gran escala. La virtut principal de cada illa, definida implícitament per la xarxa de carrers, és la seva capacitat de subdividir-se en parts relativament autònomes, superposant usos i intencions.

​