El projecte que es demanava consistia en un Centre Cultural Islàmic a l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona, un gran equipament que havia d'englovar una programa d'allò més ampli i complex. La lectura de l'entorn pren importància en l'inici de l'exercici degut a la importància de l'Avinguda del Paral·lel dins la ciutat, degut a la singularitat de la seva directriu en contraposició a la resta de vies i teixits , i per la posició de l'emplaçament al final d'aquesta casibé tocant a la plaça Colon i a l'edifici de les Reials Drassanes de Barcelona.

 

Una primera lectura de la ciutat i de la força del paral·lel ens porta a plantejar un edifici alt i esbelt fent de filtre a la ciutat i creant uns epais recollits a l’interior per les zones del programa que necessiten més privacitat. L'edifici, de crugia estreta, dóna façana a l'Avinguda del Paral·lel i separa la part del darrera del solar, on es col·locaran les parts del programa de caràcter més religiós. D'aquesta manera, el projecte s'enten com el conjunt de dos edificis formalment diferenciats però relacionats a través de la planta baixa. 

​

La primera consideració que es va prendre va ser la de plantejar un edifici de més altura i estret que donés façana directe a la via principal del Paral·lel. Un edifici que actuaria de filtre i que tindria dues façanes molt diferenciades, les quals respondrien a les necessitats que es demanen en cada cas. La façana Nord seria el primer filtre que separaria el conjunt de la resta de la ciutat, i a la façana Sud es planteja una estratègia de circulacions i protecció solar a partir d’una bastida d’estructura metàl·lica. D’altra banda es proposa un edifici de planta lliure amb capacitat per assumir qualsevol transformació futura. 

 

Segurament aquest és el projecte desenvolupat amb un programa més complex, no només per la dimensió global de l'edifici sinó també per la dferència de requeriments de les seves parts. Per aquesta raó es decideix buscar una estratègia d'organització del programa, separant en primer lloc les peces de caràcter més religiós. Així doncs, es col·loca en l'edifici de planta baixa la Mesquita amb el seu pati d'ablucions, i es destina l'edifici alt per la resta del programa que respon a uns requeriments més flexibles d'equipament públic per la ciutat. La condició imposava en el repartiment en altura de les diferents peces és la privacitat, de manera que es diposen els serveis més públics en les plantes inferiors i les parts que necessiten de més privacitat en el pisos superiors.